Entre Rubens i Picasso

Orla UOC

2007-04-28T23:12:00.000+02:00

Avui he rebut l’orla de la llicenciatura d’Humanitats. Una bona ocasió per recordar els bons moments passats. És curiós com la memòria sovint ens enganya i ens vol fer creure que aquella és una època llunyana: encara no fa un any que vam terminar!

I ara a continuar, que encara tinc unes quantes PACs...

XVII Jornadas Internacionales de Cultura y Paz de Gernika

2007-04-22T00:11:00.000+02:00

A finals d’aquest mes tindran lloc les “XVII Jornadas Internacionales de Cultura y Paz de Gernika”. Tenen preparat un llarg programa d’actes que sembla molt interessant i que podeu consultar a http://www.gernika0770.org/act_index.php

Semblar ser que el professor Joan Campàs farà novament una conferència amb el títol “La desconstrucción del mito clásico en el Guernica de Picasso”.

Però en aquesta ocasió ja ha modificat el Power Point de presentació i com podreu veure a
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/PicassoGuernica.ppt la bibliografia és ara més encertada.

I és que la vida també ens ha de donar alguna satisfacció, encara que de vegades calgui arribar a la ultima pàgina per trobar-la.

Hermes virtual

2007-03-25T22:17:00.000+02:00

Vull compartir amb vosaltres la recomació d'una companya del grup Hermes Virtual:

http://www.cliolamuse.com/

I aprofito també per recomanar-vos aquest grup coordinat per Sebastià Giralt i que es defineix com "una comunitat virtual de persones interessades en els diversos aspectes del món clàssic: Grècia i Roma antigues, grec i llatí, cultura i tradició clàssica".

És una d'aquestes possibilitats engrescadores que ens ofereix la xarxa.

Trobada UOC (II)

2007-03-18T23:00:00.000+01:00

Aquesta primera trobada de la meva segona etapa d’estudiant a la UOC m’ha ajudat a començar a dibuixar el mapa virtual cap a la Xina que, si tot va bé, m’ocuparà els propers tres anys.

La conferència sobre la ruta de la seda de Joan Tarrida va ser excel·lent. Molt més enriquidora que l’antic model de consultoria de les trobades. També vaig assistir a un taller sobre blogs a càrrec de l’Enric Gil. Visiteu el seu propi blog; segurament us aportarà idees.

Vaig acabar el dia ben satisfet, amb ganes de tirar endavant. Ara tocarà començar a enviar PACs!

(Ara així entre nosaltres: altres aspectes de la trobada només us els podria comentar en persona. L’excés de surrealisme no queda bé per escrit.)

Per cert! Si teniu temps aprofiteu per visitar l'enllaç del mapa! És d'allò més interessant!

Trobada UOC

2007-03-04T22:06:00.000+01:00

El dia 17 de març serà la trobada de la UOC. Per primera vegada assistiré com a estudiant d’Àsia Oriental. En la configuració del meu horari he vist un taller molt interessant a càrrec d’en Joan Tarrida titulat “Mercaders i productes a la ruta de la seda”. No me la puc perdre: Ciències de l’Educació, aula 22 , d'11 a 12 hores.

La sorpresa ha sigut després: a la mateixa aula, immediatament després hi haurà un altre taller a càrrec d’en Joan Campàs titulat “Comentar una obra d’art: el Guernica de Picasso”. Els que conegueu la història estareu d’acord que, de vegades, resultat difícil creure en les casualitats.

I jo que volia oblidar!!

Luar na lubre (coas guerras fracasa a humanidade)

2007-02-25T00:36:00.000+01:00

Luar na lubre és el grup de música en gallec que més m’agrada. Proveu d’escoltar aquesta cançó que, a més, recorda el que va ser el tema inicial d'aquest blog.

Any nou xinès

2007-02-17T23:09:00.000+01:00

Sembla ser que avui comença l’any nou xinès. També diuen que entrem en l’any del “porc de foc” i que això significa una època de prosperitat.

De moment, si ja em trencat els bons propòsits de l’1 de gener, podem tornar a intentar-ho.

Compartim, doncs, el millors desigs!

"Para no olvidar"

2007-02-16T22:22:00.000+01:00

M’agrada molt aquesta cançó d’Andrés Calamaro...

...amb un text, per cert, de reminiscències horacianes. Tal com diu el cantant argentí:

“¿para qué contar el tiempo que nos queda?
¿para qué contar el tiempo que se ha ido?
Si vivir es un regalo y un presente...”

També deia el clàssic:

Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. ut melius, quidquid erit, pati,
seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, uina liques, et spatio breui
spem longam reseces. dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero

Tu, Leuconoe, no vulguis preguntar, no és lícit de saber-ho,

quina fi els deus han atorgat per a mi i per a tu ni vulguis consultar els càlculs babilònics:

és tant millor suportar el que vindrà, tant si Júpiter ens ha concedit de viure molts hiverns

com si és l’últim aquest que ara fatiga el mar Tirrè amb les penyes que se li alcen davant.

Tingues seny, amara el vi i acaba amb les llargues esperances per a un període tan breu.

Mentre parlem, ja haurà fugit, envejós, el temps:

gaudeix del dia present i no confiïs gens en el de demà.

Passo pàgina

2007-02-08T23:12:00.000+01:00

Dintre de pocs dies tornaré a ser estudiant en actiu a la Universitat Oberta de Catalunya. Ara el meu objectiu és el màster en Àsia Oriental. Començo amb el mateix estil de sempre, amb la il·lusió de repetir el millor que vaig trobar a la llicenciatura d’Humanitats (amics, companys, mestres i emocions). Les parts més negatives, encara que no les oblido, confio no retrobar-les.

És el moment de recuperar la mentalitat de l’absolute beginner i ser capaç de continuar fent preguntes i aprenent. A veure fins on puc arribar.

Pot ser aquest espai podria esdevenir el relat ocasional d’un viatge (virtual) cap a la Xina. El temps ho dirà.

El mirall de la guerra

2006-02-02T22:21:00.000+01:00

Entre els anys 1637 i 1638 Rubens va pintar un quadre anomenat "Les conseqüències de la guerra" que va enviar poc després a Itàlia, on es conserva encara avui al Palau Pitti de Florència. En aquells moments Rubens es trobava al final de la seva vida i, retirat d'altres activitats, es dedicava únicament a la pintura. Pocs anys abans havia desenvolupat durant molt de temps activitats diplomàtiques adreçades a aconseguir la pau. Al llarg de tota la seva vida i la seva obra es poden trobar elements que permeten pensar que sempre va tenir un sincer desig de pau, probablement fruit del patiment viscut pel seu país per les guerres de religió europees dels segles XVI i XVII.

Les conseqüències de la guerra mostra aquest sentiment de Rubens. Amb una iconografia clàssica ens expressa la sensació produïda per les guerres. Aquesta obra, típicament barroca, utilitza el recurs dels mites clàssics i ens presenta tot un seguit de personatges que es poden reconèixer fàcilment: Mart, Venus, Al·lecto, el temple de Janus i Europa, entre d’altres.

Tres segles després Europa tornava a estar en guerra. Aquesta vegada la guerra civil espanyola va ser el preludi de la Segona Guerra Mundial. En aquest context un altre pintor, Pablo Picasso, es torna a enfrontar al repte de reflectir l’experiència de la guerra. L’any 1937 crea una obra d’art que es va convertir en un símbol per tota la resta del segle: el Guernica.

Aquest ha sigut el tema del meu Treball Final de Carrera de la Llicenciatura d’Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya: l’estudi iconogràfic comparat d’aquestes dues obres, considerant la sorprenent similitud del Guernica amb la imatge del quadre de Rubens reflectida en un mirall, com es pot veure en la imatge següent.

Rubens

2006-01-21T19:49:00.000+01:00

Aquests dies estic enllestint el treball final de carrera de la Llicenciatura d'Humanitats. He dedicat al tema de recerca moltes hores i finalment es comença a esbrinar el final. Tot i que no és el tema central del meu estudi, m'ha sorprès conèixer més a fons la biografia de Rubens. Haig de reconèixer que en aquest camí he arribat a sentir una especial simpatia per aquest pintor.

L'artista d'Anvers no és, probablement, un pintor de moda. El barroc no s'ajusta a l'estètica contemporània i habitualment considerem les seves expressions artístiques pesades i recarregades. D’altra banda, és freqüent que, en un excés de simplificació, es presenti aquest pintor com un defensor ideològic de la Contrareforma. I no podem negar la seva relació amb les monarquies i la jerarquia eclesiàstica del moment.

Però crec que podem fer una aproximació diferent a la biografia de Rubens. La formació humanista d'aquest pintor és la base sobre la qual s’expressa un profund desig de pau, derivat de la colpidora experiència de les guerres de religió del segle XVII.

Només parlaré aquí de dos exemples. En aquesta imatge es pot veure una reproducció del quadre "Minerva defensa la Pau davant Mart" pintat l'any 1629 i conservat a la National Gallery de Londres.

Aquesta obra va ser un present per al rei Carles I d'Anglaterra com a mostra de bona voluntat de la missió diplomàtica de Rubens l'any 1629. Aquí veiem com la Pau alleta un nen, Plutó, déu de la riquesa i un sàtir recull els fruits de la prosperitat. Mentrestant Minerva allunya al déu de la guerra, Mart. En conjunt sembla clar que l'objectiu d'aquest quadre es mostrar la vinculació entre pau i prosperitat

Aquí tenim el segon exemple. Aquest quadre, anomenat Els quatre continents, va ser pintat l'any 1615 i es conserva al Kunsthistorisches Museum de Viena.

Aquí podem veure com les diferents races del món conviuen en pau i igualtat. Aquest ambient idíl·lic de convivència en igualtat (que avui en dia qualificaríem d'inter-ètnica) reflecteix unes idees polítiques que ara situaríem clarament en els sectors més progressistes de la societat.

En conclusió, Rubens, humanista per formació i vocació, ens parla de la necessitat de pau i de convivència amb respecte a les diferències culturals. Tot això, evidentment, en un ambient i un format de fa gairebé quatre-cents anys i fent referència a la mitologia clàssica com a vehicle per expressar unes idees.

Pau, diversitat i convivència: sense voler fer simplificacions excessives, hom no pot evitar tenir la sensació que algunes actituds vitals, que van néixer fa molt, continuen vives.

Gandhara

2006-01-10T22:37:00.000+01:00

Sempre m'ha cridat l'atenció l'art greco-budic de Gandhara. Va existir un moment en el que tot allò que nosaltres considerem l'arrel de la cultura occidental va entrar en contacte amb una de les formes de pensament bàsiques de l'orient.

El budisme es va instal·lar a la zona geogràfica que ara conformen l'Afganistan i Pakistan. La representació antropomòrfica de Buda encara no s'havia desenvolupat i el seu art, semblantment al cristianisme original, tenia certes tendències anicòniques.

El contacte amb la cultura hel·lenística va determinar la creació de noves formes artístiques que posteriorment, a través de la ruta de la seda, van arribar a la Xina i l'extrem orient. Podeu consultar un article molt interessant d'Irma Marx.

Si voleu més documentació sobre el tema podeu consultar una bibliografia ben extensa: Martin-Luther-University Halle-Wittenberg Division of Arts, Orientalism, and Classics Department of Oriental Archaeology and Art Halle (Saale) – Germany.

Però en aquell moment d'expansió el budisme va aturar el seu camí cap a l'oest. Ara parlem habitualment d'una cultura occidental enfrontada a una oriental però aquestes fronteres són sempre relatives. El mestissatge, del que tan es parla avui en dia, no és, de cap manera, una novetat. La barreja i la recerca de noves formes és la base de la naturalesa humana. La nostra realitat és el resultat de multitud d'influències que continuaran evolucionant. Avui en dia moltes persones consideren que el budisme es pot aplicar a la vida contemporània i aportar idees positives. En aquesta línia us recomano que visiteu aquest blog.

Nadal

2005-12-24T16:27:00.000+01:00

En aquests dies les persones que trobem al nostre voltant podrien dividir-se en dos grups: partidaris i detractors de les festes nadalenques.

L'entusiasme d'alguns s'enfronta de manera irreconciliable amb la rancúnia dels que se senten ofegats entre nadales, dinars i sopars familiars i d'empresa, compres desbocades i calamarses publicitàries.

Per la meva banda, reconec que sóc, malgrat tot, militant del primer grup. Jo gaudeixo instintivament de tota aquesta parafernalia. I la part que em pugui agradar menys la deixo passar sense dedicar-li més atenció. Crec que si deixem que les grans superfícies facin la seva guerra lluny del terreny de la nostra ment podem guanyar uns moments únics.
En el fons, al Nadal cadascú troba allò que porta a dins i al seu voltant més immediat. El Nadal és, doncs, com un mirall.

Art efímer

2005-12-21T08:24:00.000+01:00

M'agrada prendre una tassa de te després de dinar. És un breu instant de tranquil·litat que assenyala, inconscientment, l'inici de la tarda. Sempre m'ha cridat l'atenció que a l'extrem orient hom considera que al voltant d'aquesta tassa es pot bastit un art major.

Les diferencies culturals semblen, en ocasions, barreres difícils de superar. Aquest és el cas, precisament, de la cerimònia japonesa del te. L'aspecte formal i la pròpia idea de considerar com una expressió artística de primer nivell una activitat tan humil, discreta i efímera, semblen alienes i distants de la nostra tradició.

Però crec que aquesta dificultat és només aparent. Cal distanciar-se d'una visió egòtica de la figura de l'artista i tornar als orígens de l'experiència estètica en el seu sentit més ampli. Si ho fem així podem recuperar alguns dels tòpics que van conformar les nostres arrels literàries. Així expressions com "carpe diem" o "aureas mediocritas" poden tenir una renovada vigència a la llum de l’experiència de la vida quotidiana. Cal recuperar l'art en minúscules.

Trobada

2005-12-17T23:15:00.000+01:00

Avui he matinat. Com si tingués vint anys menys del que diu el calendari, torno a ser estudiant. Amb il·lusió enfilo el fred camí cap a Bellaterra: és la trobada de la UOC.

Fa uns cinc anys que estudio humanitats i ja estic arribant al final de la llicenciatura. En aquest camí he vist moltes portes que s'obrien, móns desconeguts en els que massa sovint no m'he pogut endinsar com hagués volgut. Tot plegat em deixa la sensació de jugar sempre a ser un etern principiant, la cara més oposada de l'expert especialista. Malgrat tot, potser no és aquesta la pitjor situació que hom pot tenir si manté, cada vegada més viva, la capacitat de fer preguntes.

A Bellaterra he trobat vells amics i coneguts. Un espai on compartir sensacions i expectatives. Després, tornant a casa, tinc un sentiment de satisfacció. Ara cal continuar la feina.

El quadern gris

2005-12-13T22:29:00.000+01:00

Estic llegint aquest dies "El quadern gris" de Josep Pla. El dia a dia que reflecteix aquest llibre té una frescor i una vitalitat que mostra per què es pot considerar un clàssic de la literatura catalana.

Una de les primeres sorpreses que produeix la lectura del quadern és el mateix aspecte de dietari. Des del punt de vista d'un lector d'inicis del segle xxi aquesta estructura literària, d'altra banda tan tradicional, ens recorda un blog.

La presencia dels blogs, aquest fenomen tan actual, ens planteja un dubte. Pot ser estem davant de la propera aparició de noves formes literàries o de comunicació? o hem de considerar que les noves realitats es poden encabir en estructures i definicions clàssiques?

En qualsevol cas la realitat actual comporta una escriptura que es caracteritza pel seu caràcter efímer, fragmentari i personal. Però aquest caràcter no minva el seu valor sinó que aporta un punt de vista en gran mesura novetós.

Sembla que s’imposa allò immediat i efímer.
I quan desapareix el somni de perdurar es torna de forma inevitable al gaudir del moment present: vet aquí el "carpe diem" horacià. Els clàssics sempre tornen.

2005-12-10T19:03:00.000+01:00

Escriure és ben difícil. Vull dir escriure bé. Amb coherència i capacitat de comunicació. Quan podria semblar que aquest art entrava en decadència en plena era de les tecnologies de la comunicació el fenomen dels blogs obre noves perspectives.

En aquest espai intentaré realitzar l’exercici, entre literari i personal, d'escriure.