El mirall de la guerra

Entre els anys 1637 i 1638 Rubens va pintar un quadre anomenat "Les conseqüències de la guerra" que va enviar poc després a Itàlia, on es conserva encara avui al Palau Pitti de Florència. En aquells moments Rubens es trobava al final de la seva vida i, retirat d'altres activitats, es dedicava únicament a la pintura. Pocs anys abans havia desenvolupat durant molt de temps activitats diplomàtiques adreçades a aconseguir la pau. Al llarg de tota la seva vida i la seva obra es poden trobar elements que permeten pensar que sempre va tenir un sincer desig de pau, probablement fruit del patiment viscut pel seu país per les guerres de religió europees dels segles XVI i XVII.

Les conseqüències de la guerra mostra aquest sentiment de Rubens. Amb una iconografia clàssica ens expressa la sensació produïda per les guerres. Aquesta obra, típicament barroca, utilitza el recurs dels mites clàssics i ens presenta tot un seguit de personatges que es poden reconèixer fàcilment: Mart, Venus, Al·lecto, el temple de Janus i Europa, entre d’altres.

Tres segles després Europa tornava a estar en guerra. Aquesta vegada la guerra civil espanyola va ser el preludi de la Segona Guerra Mundial. En aquest context un altre pintor, Pablo Picasso, es torna a enfrontar al repte de reflectir l’experiència de la guerra. L’any 1937 crea una obra d’art que es va convertir en un símbol per tota la resta del segle: el Guernica.

Aquest ha sigut el tema del meu Treball Final de Carrera de la Llicenciatura d’Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya: l’estudi iconogràfic comparat d’aquestes dues obres, considerant la sorprenent similitud del Guernica amb la imatge del quadre de Rubens reflectida en un mirall, com es pot veure en la imatge següent.

Rubens

Aquests dies estic enllestint el treball final de carrera de la Llicenciatura d'Humanitats. He dedicat al tema de recerca moltes hores i finalment es comença a esbrinar el final. Tot i que no és el tema central del meu estudi, m'ha sorprès conèixer més a fons la biografia de Rubens. Haig de reconèixer que en aquest camí he arribat a sentir una especial simpatia per aquest pintor.

L'artista d'Anvers no és, probablement, un pintor de moda. El barroc no s'ajusta a l'estètica contemporània i habitualment considerem les seves expressions artístiques pesades i recarregades. D’altra banda, és freqüent que, en un excés de simplificació, es presenti aquest pintor com un defensor ideològic de la Contrareforma. I no podem negar la seva relació amb les monarquies i la jerarquia eclesiàstica del moment.

Però crec que podem fer una aproximació diferent a la biografia de Rubens. La formació humanista d'aquest pintor és la base sobre la qual s’expressa un profund desig de pau, derivat de la colpidora experiència de les guerres de religió del segle XVII.

Només parlaré aquí de dos exemples. En aquesta imatge es pot veure una reproducció del quadre "Minerva defensa la Pau davant Mart" pintat l'any 1629 i conservat a la National Gallery de Londres.

Aquesta obra va ser un present per al rei Carles I d'Anglaterra com a mostra de bona voluntat de la missió diplomàtica de Rubens l'any 1629. Aquí veiem com la Pau alleta un nen, Plutó, déu de la riquesa i un sàtir recull els fruits de la prosperitat. Mentrestant Minerva allunya al déu de la guerra, Mart. En conjunt sembla clar que l'objectiu d'aquest quadre es mostrar la vinculació entre pau i prosperitat

Aquí tenim el segon exemple. Aquest quadre, anomenat Els quatre continents, va ser pintat l'any 1615 i es conserva al Kunsthistorisches Museum de Viena.

Aquí podem veure com les diferents races del món conviuen en pau i igualtat. Aquest ambient idíl·lic de convivència en igualtat (que avui en dia qualificaríem d'inter-ètnica) reflecteix unes idees polítiques que ara situaríem clarament en els sectors més progressistes de la societat.

En conclusió, Rubens, humanista per formació i vocació, ens parla de la necessitat de pau i de convivència amb respecte a les diferències culturals. Tot això, evidentment, en un ambient i un format de fa gairebé quatre-cents anys i fent referència a la mitologia clàssica com a vehicle per expressar unes idees.

Pau, diversitat i convivència: sense voler fer simplificacions excessives, hom no pot evitar tenir la sensació que algunes actituds vitals, que van néixer fa molt, continuen vives.

Gandhara

Sempre m'ha cridat l'atenció l'art greco-budic de Gandhara. Va existir un moment en el que tot allò que nosaltres considerem l'arrel de la cultura occidental va entrar en contacte amb una de les formes de pensament bàsiques de l'orient.

El budisme es va instal·lar a la zona geogràfica que ara conformen l'Afganistan i Pakistan. La representació antropomòrfica de Buda encara no s'havia desenvolupat i el seu art, semblantment al cristianisme original, tenia certes tendències anicòniques.

El contacte amb la cultura hel·lenística va determinar la creació de noves formes artístiques que posteriorment, a través de la ruta de la seda, van arribar a la Xina i l'extrem orient. Podeu consultar un article molt interessant d'Irma Marx.

Si voleu més documentació sobre el tema podeu consultar una bibliografia ben extensa: Martin-Luther-University Halle-Wittenberg Division of Arts, Orientalism, and Classics Department of Oriental Archaeology and Art Halle (Saale) – Germany.

Però en aquell moment d'expansió el budisme va aturar el seu camí cap a l'oest. Ara parlem habitualment d'una cultura occidental enfrontada a una oriental però aquestes fronteres són sempre relatives. El mestissatge, del que tan es parla avui en dia, no és, de cap manera, una novetat. La barreja i la recerca de noves formes és la base de la naturalesa humana. La nostra realitat és el resultat de multitud d'influències que continuaran evolucionant. Avui en dia moltes persones consideren que el budisme es pot aplicar a la vida contemporània i aportar idees positives. En aquesta línia us recomano que visiteu aquest blog.