Aquests dies estic enllestint el treball final de carrera de la Llicenciatura d'Humanitats. He dedicat al tema de recerca moltes hores i finalment es comença a esbrinar el final. Tot i que no és el tema central del meu estudi, m'ha sorprès conèixer més a fons la biografia de Rubens. Haig de reconèixer que en aquest camí he arribat a sentir una especial simpatia per aquest pintor.L'artista d'Anvers no és, probablement, un pintor de moda. El barroc no s'ajusta a l'estètica contemporània i habitualment considerem les seves expressions artístiques pesades i recarregades. D’altra banda, és freqüent que, en un excés de simplificació, es presenti aquest pintor com un defensor ideològic de la Contrareforma. I no podem negar la seva relació amb les monarquies i la jerarquia eclesiàstica del moment.
Però crec que podem fer una aproximació diferent a la biografia de Rubens. La formació humanista d'aquest pintor és la base sobre la qual s’expressa un profund desig de pau, derivat de la colpidora experiència de les guerres de religió del segle XVII.
Només parlaré aquí de dos exemples. En aquesta imatge es pot veure una reproducció del quadre "Minerva defensa la Pau davant Mart" pintat l'any 1629 i conservat a la National Gallery de Londres.
Aquesta obra va ser un present per al rei Carles I d'Anglaterra com a mostra de bona voluntat de la missió diplomàtica de Rubens l'any 1629. Aquí veiem com la Pau alleta un nen, Plutó, déu de la riquesa i un sàtir recull els fruits de la prosperitat. Mentrestant Minerva allunya al déu de la guerra, Mart. En conjunt sembla clar que l'objectiu d'aquest quadre es mostrar la vinculació entre pau i prosperitat
Aquí tenim el segon exemple. Aquest quadre, anomenat Els quatre continents, va ser pintat l'any 1615 i es conserva al Kunsthistorisches Museum de Viena.
Aquí tenim el segon exemple. Aquest quadre, anomenat Els quatre continents, va ser pintat l'any 1615 i es conserva al Kunsthistorisches Museum de Viena.
Aquí podem veure com les diferents races del món conviuen en pau i igualtat. Aquest ambient idíl·lic de convivència en igualtat (que avui en dia qualificaríem d'inter-ètnica) reflecteix unes idees polítiques que ara situaríem clarament en els sectors més progressistes de la societat.
En conclusió, Rubens, humanista per formació i vocació, ens parla de la necessitat de pau i de convivència amb respecte a les diferències culturals. Tot això, evidentment, en un ambient i un format de fa gairebé quatre-cents anys i fent referència a la mitologia clàssica com a vehicle per expressar unes idees.
Pau, diversitat i convivència: sense voler fer simplificacions excessives, hom no pot evitar tenir la sensació que algunes actituds vitals, que van néixer fa molt, continuen vives.
En conclusió, Rubens, humanista per formació i vocació, ens parla de la necessitat de pau i de convivència amb respecte a les diferències culturals. Tot això, evidentment, en un ambient i un format de fa gairebé quatre-cents anys i fent referència a la mitologia clàssica com a vehicle per expressar unes idees.
Pau, diversitat i convivència: sense voler fer simplificacions excessives, hom no pot evitar tenir la sensació que algunes actituds vitals, que van néixer fa molt, continuen vives.
