Sempre m'ha cridat l'atenció l'art greco-budic de Gandhara. Va existir un moment en el que tot allò que nosaltres considerem l'arrel de la cultura occidental va entrar en contacte amb una de les formes de pensament bàsiques de l'orient.
El budisme es va instal·lar a la zona geogràfica que ara conformen l'Afganistan i Pakistan. La representació antropomòrfica de Buda encara no s'havia desenvolupat i el seu art, semblantment al cristianisme original, tenia certes tendències anicòniques.
El contacte amb la cultura hel·lenística va determinar la creació de noves formes artístiques que posteriorment, a través de la ruta de la seda, van arribar a la Xina i l'extrem orient. Podeu consultar un article molt interessant d'Irma Marx.
Si voleu més documentació sobre el tema podeu consultar una bibliografia ben extensa: Martin-Luther-University Halle-Wittenberg Division of Arts, Orientalism, and Classics Department of Oriental Archaeology and Art Halle (Saale) – Germany.
Però en aquell moment d'expansió el budisme va aturar el seu camí cap a l'oest. Ara parlem habitualment d'una cultura occidental enfrontada a una oriental però aquestes fronteres són sempre relatives. El mestissatge, del que tan es parla avui en dia, no és, de cap manera, una novetat. La barreja i la recerca de noves formes és la base de la naturalesa humana. La nostra realitat és el resultat de multitud d'influències que continuaran evolucionant. Avui en dia moltes persones consideren que el budisme es pot aplicar a la vida contemporània i aportar idees positives. En aquesta línia us recomano que visiteu aquest blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada