Nadal

En aquests dies les persones que trobem al nostre voltant podrien dividir-se en dos grups: partidaris i detractors de les festes nadalenques.

L'entusiasme d'alguns s'enfronta de manera irreconciliable amb la rancúnia dels que se senten ofegats entre nadales, dinars i sopars familiars i d'empresa, compres desbocades i calamarses publicitàries.

Per la meva banda, reconec que sóc, malgrat tot, militant del primer grup. Jo gaudeixo instintivament de tota aquesta parafernalia. I la part que em pugui agradar menys la deixo passar sense dedicar-li més atenció. Crec que si deixem que les grans superfícies facin la seva guerra lluny del terreny de la nostra ment podem guanyar uns moments únics.
En el fons, al Nadal cadascú troba allò que porta a dins i al seu voltant més immediat. El Nadal és, doncs, com un mirall.

Art efímer

M'agrada prendre una tassa de te després de dinar. És un breu instant de tranquil·litat que assenyala, inconscientment, l'inici de la tarda. Sempre m'ha cridat l'atenció que a l'extrem orient hom considera que al voltant d'aquesta tassa es pot bastit un art major.

Les diferencies culturals semblen, en ocasions, barreres difícils de superar. Aquest és el cas, precisament, de la cerimònia japonesa del te. L'aspecte formal i la pròpia idea de considerar com una expressió artística de primer nivell una activitat tan humil, discreta i efímera, semblen alienes i distants de la nostra tradició.

Però crec que aquesta dificultat és només aparent. Cal distanciar-se d'una visió egòtica de la figura de l'artista i tornar als orígens de l'experiència estètica en el seu sentit més ampli. Si ho fem així podem recuperar alguns dels tòpics que van conformar les nostres arrels literàries. Així expressions com "carpe diem" o "aureas mediocritas" poden tenir una renovada vigència a la llum de l’experiència de la vida quotidiana. Cal recuperar l'art en minúscules.

Trobada

Avui he matinat. Com si tingués vint anys menys del que diu el calendari, torno a ser estudiant. Amb il·lusió enfilo el fred camí cap a Bellaterra: és la trobada de la UOC.

Fa uns cinc anys que estudio humanitats i ja estic arribant al final de la llicenciatura. En aquest camí he vist moltes portes que s'obrien, móns desconeguts en els que massa sovint no m'he pogut endinsar com hagués volgut. Tot plegat em deixa la sensació de jugar sempre a ser un etern principiant, la cara més oposada de l'expert especialista. Malgrat tot, potser no és aquesta la pitjor situació que hom pot tenir si manté, cada vegada més viva, la capacitat de fer preguntes.

A Bellaterra he trobat vells amics i coneguts. Un espai on compartir sensacions i expectatives. Després, tornant a casa, tinc un sentiment de satisfacció. Ara cal continuar la feina.

El quadern gris

Estic llegint aquest dies "El quadern gris" de Josep Pla. El dia a dia que reflecteix aquest llibre té una frescor i una vitalitat que mostra per què es pot considerar un clàssic de la literatura catalana.

Una de les primeres sorpreses que produeix la lectura del quadern és el mateix aspecte de dietari. Des del punt de vista d'un lector d'inicis del segle xxi aquesta estructura literària, d'altra banda tan tradicional, ens recorda un blog.

La presencia dels blogs, aquest fenomen tan actual, ens planteja un dubte. Pot ser estem davant de la propera aparició de noves formes literàries o de comunicació? o hem de considerar que les noves realitats es poden encabir en estructures i definicions clàssiques?

En qualsevol cas la realitat actual comporta una escriptura que es caracteritza pel seu caràcter efímer, fragmentari i personal. Però aquest caràcter no minva el seu valor sinó que aporta un punt de vista en gran mesura novetós.

Sembla que s’imposa allò immediat i efímer.
I quan desapareix el somni de perdurar es torna de forma inevitable al gaudir del moment present: vet aquí el "carpe diem" horacià. Els clàssics sempre tornen.

Escriure és ben difícil. Vull dir escriure bé. Amb coherència i capacitat de comunicació. Quan podria semblar que aquest art entrava en decadència en plena era de les tecnologies de la comunicació el fenomen dels blogs obre noves perspectives.

En aquest espai intentaré realitzar l’exercici, entre literari i personal, d'escriure.