Luar na lubre (coas guerras fracasa a humanidade)

Luar na lubre és el grup de música en gallec que més m’agrada. Proveu d’escoltar aquesta cançó que, a més, recorda el que va ser el tema inicial d'aquest blog.

Any nou xinès

Sembla ser que avui comença l’any nou xinès. També diuen que entrem en l’any del “porc de foc” i que això significa una època de prosperitat.

De moment, si ja em trencat els bons propòsits de l’1 de gener, podem tornar a intentar-ho.

Compartim, doncs, el millors desigs!

"Para no olvidar"

M’agrada molt aquesta cançó d’Andrés Calamaro...

...amb un text, per cert, de reminiscències horacianes. Tal com diu el cantant argentí:

“¿para qué contar el tiempo que nos queda?
¿para qué contar el tiempo que se ha ido?
Si vivir es un regalo y un presente...”

També deia el clàssic:

Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. ut melius, quidquid erit, pati,
seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, uina liques, et spatio breui
spem longam reseces. dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero

Tu, Leuconoe, no vulguis preguntar, no és lícit de saber-ho,

quina fi els deus han atorgat per a mi i per a tu ni vulguis consultar els càlculs babilònics:

és tant millor suportar el que vindrà, tant si Júpiter ens ha concedit de viure molts hiverns

com si és l’últim aquest que ara fatiga el mar Tirrè amb les penyes que se li alcen davant.

Tingues seny, amara el vi i acaba amb les llargues esperances per a un període tan breu.

Mentre parlem, ja haurà fugit, envejós, el temps:

gaudeix del dia present i no confiïs gens en el de demà.

Passo pàgina

Dintre de pocs dies tornaré a ser estudiant en actiu a la Universitat Oberta de Catalunya. Ara el meu objectiu és el màster en Àsia Oriental. Començo amb el mateix estil de sempre, amb la il·lusió de repetir el millor que vaig trobar a la llicenciatura d’Humanitats (amics, companys, mestres i emocions). Les parts més negatives, encara que no les oblido, confio no retrobar-les.

És el moment de recuperar la mentalitat de l’absolute beginner i ser capaç de continuar fent preguntes i aprenent. A veure fins on puc arribar.

Pot ser aquest espai podria esdevenir el relat ocasional d’un viatge (virtual) cap a la Xina. El temps ho dirà.