"Para no olvidar"

M’agrada molt aquesta cançó d’Andrés Calamaro...

...amb un text, per cert, de reminiscències horacianes. Tal com diu el cantant argentí:

“¿para qué contar el tiempo que nos queda?
¿para qué contar el tiempo que se ha ido?
Si vivir es un regalo y un presente...”

També deia el clàssic:

Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. ut melius, quidquid erit, pati,
seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, uina liques, et spatio breui
spem longam reseces. dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero

Tu, Leuconoe, no vulguis preguntar, no és lícit de saber-ho,

quina fi els deus han atorgat per a mi i per a tu ni vulguis consultar els càlculs babilònics:

és tant millor suportar el que vindrà, tant si Júpiter ens ha concedit de viure molts hiverns

com si és l’últim aquest que ara fatiga el mar Tirrè amb les penyes que se li alcen davant.

Tingues seny, amara el vi i acaba amb les llargues esperances per a un període tan breu.

Mentre parlem, ja haurà fugit, envejós, el temps:

gaudeix del dia present i no confiïs gens en el de demà.