Estic llegint aquest dies "El quadern gris" de Josep Pla. El dia a dia que reflecteix aquest llibre té una frescor i una vitalitat que mostra per què es pot considerar un clàssic de la literatura catalana.
Una de les primeres sorpreses que produeix la lectura del quadern és el mateix aspecte de dietari. Des del punt de vista d'un lector d'inicis del segle xxi aquesta estructura literària, d'altra banda tan tradicional, ens recorda un blog.
La presencia dels blogs, aquest fenomen tan actual, ens planteja un dubte. Pot ser estem davant de la propera aparició de noves formes literàries o de comunicació? o hem de considerar que les noves realitats es poden encabir en estructures i definicions clàssiques?
En qualsevol cas la realitat actual comporta una escriptura que es caracteritza pel seu caràcter efímer, fragmentari i personal. Però aquest caràcter no minva el seu valor sinó que aporta un punt de vista en gran mesura novetós.
Sembla que s’imposa allò immediat i efímer.
I quan desapareix el somni de perdurar es torna de forma inevitable al gaudir del moment present: vet aquí el "carpe diem" horacià. Els clàssics sempre tornen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada