Avui he matinat. Com si tingués vint anys menys del que diu el calendari, torno a ser estudiant. Amb il·lusió enfilo el fred camí cap a Bellaterra: és la trobada de la UOC.
Fa uns cinc anys que estudio humanitats i ja estic arribant al final de la llicenciatura. En aquest camí he vist moltes portes que s'obrien, móns desconeguts en els que massa sovint no m'he pogut endinsar com hagués volgut. Tot plegat em deixa la sensació de jugar sempre a ser un etern principiant, la cara més oposada de l'expert especialista. Malgrat tot, potser no és aquesta la pitjor situació que hom pot tenir si manté, cada vegada més viva, la capacitat de fer preguntes.
A Bellaterra he trobat vells amics i coneguts. Un espai on compartir sensacions i expectatives. Després, tornant a casa, tinc un sentiment de satisfacció. Ara cal continuar la feina.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada