M'agrada prendre una tassa de te després de dinar. És un breu instant de tranquil·litat que assenyala, inconscientment, l'inici de la tarda. Sempre m'ha cridat l'atenció que a l'extrem orient hom considera que al voltant d'aquesta tassa es pot bastit un art major.
Les diferencies culturals semblen, en ocasions, barreres difícils de superar. Aquest és el cas, precisament, de la cerimònia japonesa del te. L'aspecte formal i la pròpia idea de considerar com una expressió artística de primer nivell una activitat tan humil, discreta i efímera, semblen alienes i distants de la nostra tradició.
Però crec que aquesta dificultat és només aparent. Cal distanciar-se d'una visió egòtica de la figura de l'artista i tornar als orígens de l'experiència estètica en el seu sentit més ampli. Si ho fem així podem recuperar alguns dels tòpics que van conformar les nostres arrels literàries. Així expressions com "carpe diem" o "aureas mediocritas" poden tenir una renovada vigència a la llum de l’experiència de la vida quotidiana. Cal recuperar l'art en minúscules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada